dilluns, 14 d’abril de 2008

La II República Espanyola ... 77 anys més tard

«... Serenos y alegres, valientes y osados. ¡Cantemos, soldados, el himno de la lid! ...» D'aquesta forma comença un dels himnes més admirats i, al mateix temps, odiats a la història d'Espanya. A més a més de l'enorme capacitat memorística que requereix el seu aprenentatge què cal dir de l'himne de Riego. Avui fa 77 anys que els seus partidaris el cantaven pels carrers de tota Espanya per celebrar la victòria de la coalició republicano socialista en les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931. No cal dir que aquella altre Espanya, utilitzant la terminologia d'Ortega y Gasset, es van quedar a casa veient com el seu món s'ensorrava.

La República ha viscut més del mite que no pas de la realitat. Estimada per uns, idealitzada per molts i criticada per molts altres, la II República constitueix un d'aquells periodes històrics que no deixa indiferent a ningú, mantenint la seva vigència mediàtica tres quarts de segle més tard. Però que té aquest periode per a que avui en dia encara mantingui amb força aquest caràcter d'atracció i rebuig???

La pregunta no resulta fàcil de respondre, tot i que resulta òbvia la seva imbrincació amb el panorama polític encetat després de la mort de Franco. És l'actual Espanya democràtica hereva d'aquella república? Segurament en els ideals sí, però en les formes esperem que no, tot i que els seus fantasmes van ser utilitzats perillosament per alguns sectors de la classe política espanyola i catalana ara no fa molt de temps. I és que els fantasmes, amb les seves reglamentàries cadenes, és millors deixar-los com a part del nostre imaginari col·lectiu i no pas en el món real.

Davant d'aquesta cojuntura, que no fa més que alimentar els mateixos extremismes que van acabar amb el somni que suposava la proclamació republicana, en una jornada com la d'avui hem de recordar els element positius d'un règim que, tot i el poc acurat posat d'una cadena de televisió, va intentar trencar amb l'obscurantisme decimonònic espanyol i obrir les portes a la raó i a les llibertats de l'individu en un nou estat social.

Com a petit regal per a una jornada tan especial us deixo els següents enllaços d'audio:
  • La Marsellesa. Aquí la teniu cantada en castellà. De fet, va ser adoptada per alguns sectors republicans espanyols com a representant des ideals dels valors republicans.

  • Proclamació de la Republica Catalana, pel president Francesc Macià.

  • Veu de Manuel Azaña. Aquí tenim un dels pocs fragments que conservem la veu de Manuel Azaña, tot i que està datat durant la Guerra Civil.




1 comentari:

Fonoteca de radio ha dit...

L'enllaç correcte per a la veu d'Azaña es aquest:
Veu d'Azaña
Gràcies pel vostre interés i per l'enllaç.

Fonoteca de Radio