dimecres, 21 de maig de 2008

El fenomen de la recreació històrica: La Batalla de Torredembarra

El passat diumenge es va commemorar la I "Batalla de Torredembarra" amb força èxit tot i que he de reconèixer el meu escepticisme inicial. En aquestos moments les recreacions històriques semblen una moda perillosa que ajuda a falsejar en molt certs aspectes de la Història, posem per cas totes les jornades medievals que es celebren a molts pobles i en les que tothom es disfressa de noble, burgés ric o frare de bon menjar. On són els leprosos? i els serfs? On està aquell gran volum de població no privilegiada que caracteritza a les societats preindustrials?

Però no tot són autentiques enganyifes, cal destacar activitats de recreació històrica de gran èxit però amb un fort recolzament econòmic al darrera, com són la Tarraco Viva o la Festa del Renaixement de Tortosa. Aquestes experiències, entre d'altres demostren una gran feina al darrera i que suposa un fort impacte en la "marca" de la ciutat com atracció turística i, de retruc, comercial.

L'experiència del passat diumenge lliga molt amb aquesta perseverança de la mercadotècnia: el que es tractava era vendre la marca "Torredembarra". Cal dir que aquesta vegada la història no ha sortit gens perjudica, al contrari, crec que ha sortit bastant reforçada per la cura amb que estava tot preparat. Tot i això cal dir que alguns aspectes, des del punt de vista de Clío, s'haurien de vigilar més. No entraré en detalls sobre les aparences d'alguns botiguers, dels quals el que més em va sobtar va ser un venedor vestit de frare pecant d'usura i trencant el vot de pobresa, si no en el tema dels grups de recreació històrica.

Efectivament, els grups provinents d'Almansa van demostrar l'alçada del que s'espera d'un grup d'aquestos. El que no acabava de lligar era el tema d'identificar als defensors de la causa austriacista amb un grup de trabucaires de festa major liderats per en Perot Rocaguinarda. Amb aquest acte s'ha tornat a caure amb el tòpic romàntic del bandoler català, una espècie de Curro Jiménez amb espardenyes, faixa i barretina. Al marge de l'anacronisme que suposa, en Perot i el fenomen bandoler són propis de l'època de Felip II i Felip III (1556 - 1621) mentres que la batalla de Torredembarra es situa en el marc de la Guerra de Successió (1705 - 1714), estem canviant el sentit de la defensa. Els bandolers van ser un greu problema econòmic i social que van contribuir a la foscor catalana en època moderna. Recordem si no el passatge de don Quijote en el que per la presència d'un arbre d'on pengen bandolers ajusticiats per la justícia reial suposa que ja es troba a Catalunya. Crec que no hagués costat tant intentar representar un grup de miquelets o de sometent local per intentar mostrar als combatents austriacistes.

Amb tot, i com ja he dit al principi, crec que l'objectiu va estar més que cobert amb el que es va veure diumenge. Torredembarra va vendre la seva marca, la gent s'ho va passar molt bé i, sobretot, va tenir contacte virtual amb un passat que no deixa d'estar mai present. I és que el rerefons de les disputes que van originar la Guerra de Successió encara hi són ben presents a la política estatal actual.

Per cert, gaudiu del Tarraco Viva aquest cap de setmana!!!!

diumenge, 11 de maig de 2008

Records de l'Operació Walkiria: La mort d'en Von Boeselager.

El primer dia de maig va morir aquest home de la foto, en Philipp von Boeselager, darrer participant viu en l'anomenada Operació Walkiria. Aquesta operació tenia com a objectiu l'assassinat d'Adolf Hitler i es va produir l'any 1944, en plena Segona Guerra Mundial.

Tot i el fracàs de dita operació, que va acabar amb quatre morts, un grapat de ferits i en un bon ensurt pel propi Hitler, no podem deixar de pensar en què hagués suposat si aquesta hagués sigut exitosa. La previsió dels organitzadors de complot, tots ells membres de l'exèrcit alemany provinent de l'antiga aristocràcia prusiana i gens simpatitzans del règim nazi, era la de paralitzar el poder polític i negociar un armistici amb els aliats. Entenien que aquella guerra destruiria Alemanya i com a hereus del pensament junker per ells suposava la fi del seu món a mans d'un boig temerari com era Adolf Hitler.

En una de les seves darreres entrevistes Philipp von Boeselager ens dóna a conèixer alguns detalls que ajuden a explicar i a entendre aquell intent per salvar a Alemanya de la destrucció total. En ella es pot observar com les ramificacions del complot són molt més àmplies del que sempre s'havia defensat, deixant de banda els noms particulars per identificar-se amb uns ideals de classe i netament prussians. Si us plau, llegiu-la perque és, senzillament, impressionant.

És una llàstima que en von Boeselager no pugui arribar a veure la pel·lícula sobre els fets, ni participar en el debat que s'ha obert a Alemanya sobre el paper de Von Stauffenberg, l'executor i màrtir que havia de fer saltar pels aires en Hitler, interpretat per en Tom Cruise. Aquí teniu el trailer.