El passat 15 de febrer es va inaugurar una polèmica exposició a prop de Postdammer Platz a Berlín. Promoguda per sectors hebreus, la companyia de ferrocarrils alemanya ha organitzat una exposició sobre el paper de la seva antecessora, el Reichbahn, en la deportació de milions de persones als camps d'extermini durant el periode nazi. El paper dels ferrocarrils en les deportacions no és nou, ja fa uns anys un familiar de jueus deportats va denunciar als ferrocarrils francesos per haver col·laborat amb les autoritats nazis.Però en l'actualitat, la polèmica ve donada per la poca publicitat que s'ha donat a aquesta exposició, de com s'ha intentat amagar del gran public situant-la en una estació de tren secundària, de com el president de la companyia no va anar a la seva inauguració, ... total, tot un seguit de fets que donen a pensar sobre com encara moltes ferides no estan del tot tancades. I és el que el problema del revisionisme històric, al que sembla que en l'estat espanyol estem tant avesats i casi l'hem patrimonialitzat, resulta un fet indeleble a totes les cultures i societats. La pregunta llavors ha de reorientar-se en un altre sentit ... fins a quin punt les generacions futures han d'arrossegar la culpa dels errors del passat?
Aquí us deixo part d'un magnífic reportatge que va fer Documentos TV a La 2 sobre uns republicans espanyols que van anar a Mathausen. La resta de parts del reportatge les trobareu al Youtube.
Escrits
2 comentaris:
No crec que les generacions futures de les que parles arrosseguin la culpa dels errors del passat, sinó precisament la no condemna de tals errors.
Perquè no ens enganyem, a Nüremberg no es van castigar tots els culpables, i en moltes situacions actuals, es tanquen els ulls a casos que no estan tan lluny del genocidi nazi.
Això, sense comentar el cas espanyol, que ja és el summum: no només no es van condemnar els franquistes, sinó que encara n'hi ha tombant per la política actual...
bé, ja veus que els teus textos inspiren la vessant més polititzada!
Tot bé? espero que sí! Fins aviat!
Molt bé Irene!
La reflexió que fas és molt encertada, estic d'acord amb tú. Quan estava escrivint el post no volia dir que les penes i les culpes s'han d'arrosegar, si no tot el contrari. Hem d'intentar seguir l'esperit regeneracionista, el passat forma part de nosaltres però no pas com una llosa. Per tant, la meva intervenció original anava més orientada cap a aquest sentit que no pas cap el de fer-nos hereus d'uns actes dels quls no vam tenir cap tipus de capacitat d'actuació.
Publica un comentari