dimecres, 13 de febrer de 2008

Serà Obama gràcies a Internet el que va ser Kennedy gràcies a la televisió?

Des de després de la Segona Guerra Mundial, el procés electoral dels Estat Units ha esdevingut un fenòmen global. La particularitat, la vistositat i la duració de tot el procés, onze mesos entre el primer caucus i les eleccions finals, suposen un autèntic espectacle mediàtic.

Segurament el procés electoral més recordat per tothom va ser l'enfrontament entre John F. Kennedy i Richard Nixon al 1960 gràcies a la introducció d'un nou element com va ser la televisió. De fet, aquella confrontació va marcar un abans i un després en les campanyes polítiques posteriors tant dins com fora dels Estats Units. El culte a la imatge que tant bé va sapiguer vendre Kennedy va ser imitat per molts líders mundials posteriors. Us adjunto un fragment d'un documental sobre la campanya electoral de 1960 i on parla del famos debat Kennedy - Nixon.

En les eleccions actuals en Barack Obama ha agafat el testimoni de JFK i s'ha posat al front d'aquesta idea de canvi i de fer política gràcies a les noves tecnologies. En sortirà victoriós? En cas que sigui nominat pel Partit Demòcrata a l'estiu ho sabrem el primer dimarts de novembre.

Tant si resulta finalment candidat o no li hem d'agrair el fet que participi en aquest cerimonial històric que es repeteix cada quatre anys d'una forma tant efectiva. El videoclip que us adjunto avui s'està convertint en un autèntic èxit. Titulat amb el mesiànic "Yes we can" i fet per Black Eyed Peas hi participen nombroses cares famoses, i és que als Estats Units a ningú fereix que qualsevol persona, sigui coneguda o no, recolzi públicament a un candidat. Resta molt per d'apendre en el nostre pais ... Però tornant a l'origen de tot plegat, la candidatura d'Obama està agafant un camí cada dia més ferm tal i com va succeir amb en Kennedy. Serà Obama i gràcies a Internet el que va ser Kennedy gràcies a la televisió?

2 comentaris:

Irene ha dit...

Per desgràcia, en aquest país nostre encara queda molt per fer, sobretot en el terreny de les eleccions.
Tot i que no sé si és massa bona idea agafar d'exemple els
americans...

Encara no havia tingut temps de veure el teu blog, i ara que hi he entrat em sembla força interessant.

Tot bé? Espero que sí!

Irene

Tondo Rotondo ha dit...

Bon paral.lelisme, carles...