Comandante

Quan avui he anat a treballar la ràdio encara no s'havia fet resó de la notícia del dia. Ha sigut casi en tornar a casa quan m'he assabentat del que, sense cap mena de discussió, suposa un autèntic canvi en la política internacional recent: Castro renuncia a seguir com a president. Amb aquest motiu CNN+ ha realitzat un vídeo biogràfic molt ben fet i molt bé sintetitzat.

A mesura que va passant el temps les icones contemporànies entren al panteó de la història. Ja feia anys que el món que va donar forma i raó de ser al castrisme s'havia ensorrat, pero el Comandante continuava al front, cada vegada més sol en un món unipolar però present. No ha sigut fins als darrers anys que el castrisme ha aconseguit nous recolzaments externs gràcies al "chavisme" i a l'indigenisme bolivià, però això no rescata a una figura històrica com Castro de sobreviure al segle XX.

Quins fronts s'obren en el nou escenari internacional? De fet, canvia tant aquest escenari després de l'any i mig d'absència pública? Quins moviments s'estan produint dins l'aparell de l'Estat? I l'oposició? La veritat és que avui Clío ha girat una pàgina cabdal en la nostra Història recent. Enrera resten termes com Santa Clara o Bahía Cochinos, figures com les del Che, expressions com les de "Socialismo o muerte" o "Hasta la victoria siempre" o altres records pretèrits de la nostra pròpia vida, com el Comandante fumant-se un d'aquells enormes cigars habanos . Castro aparentment ens deixa, però el seu llegat polític encara és present en la nostra societat com una llosa que ens obliga a recordar que va significar el segle XX.