dilluns, 9 de juny de 2008

Silenci administratiu ... una ocasió perduda?


Quan vaig començar aquest bloc em vaig proposar parlar només d'Història, sense cap tipus de limitació cronològica ni geogràfica. Em fa ràbia trencar amb aquesta utopia primigènia en escriure aquest post, però la veritat és que veig que s'estan produint tota una sèrie de dinàmiques al meu voltant que em preocupen ... i força.

Ahir diumenge 8 de juny, el Periódico de Catalunya va publicar un article titulat "Reus serà l'eix ferroviari del Camp de Tarragona l'any 2012". Notícies com aquesta han anat sortint pausadament en els mitjans de comunicació en els darrers mesos. La idea és dotar al Camp de Tarragona d'unes infraestructures comunicatives de primer ordre que contemplen la interconnexió de l'Aeroport de Reus, l'estació de l'AVE de Perafort i l'AP-7 com a eixos vertebradors clars del territori. A partir d'aquest punt s'hauria de desenvolupar una xarxa viària i uns serveis que permetin una millora de la mobilitat sobre el territori. Fins aquí tot correcte, no entrarem a parlar de dèficits històrics. El que sorprèn és el tema del transport públic i, en concret, a la zona més septentrional del Camp de Tarragona. Tot el que he llegit fins ara es centra en la millora de les comunicacions entre Reus, Tarragona, Salou / Cambrils, Aeroport i Estació de l'AVE ... i la resta del territori??

Davant d'aquest dubte ... silenci administratiu per part de les corporacions locals que prefereixen estar al marge. M'amoïna viure i treballar en un territori sense una mínima xarxa pública de transports. No existeix res al nord de Tarragona? No m’estranya que quan parlo amb els meus alumnes, que viuen a la província de Tarragona, em diguin que no hi han estat mai a la capital, perquè per anar-hi han de fer espera i transbord a Sant Vicenç de Calders i casi dues hores de viatge. Ara ja no em poso les mans al cap quan parlen que no coneixen els monuments o els carrers de Tarragona i Reus. Els sona com una cosa llunyana. A nivell personal em fot haver de dependre de la caritat dels companys de feina per anar a treballar en cas de no disposar de vehicle privat. També em refot no poder anar a Tarragona o Reus en transport públic de forma còmoda i ràpida, o a Salou o Cambrils ... però em fot encara més quan he d'agafar el cotxe i tirar-me una hora de carretera per fer 12 quilòmetres, bé sigui amb el meu vehicle o deixant-me una part del sou en un bitllet d'autobús que almenys em garanteix compartir l'emprenyamenta.

A tot això silenci administratiu local i comarcal ... on estan les veus que han de representar les necessitats del territori?? Es veritat que la vida municipal és molt dura, ningú ho nega, però hi han una sèrie d'àmbits que resulten d’interès comú per a tots els habitants. Aquesta pot esdevenir una ocasió perduda per al territori si no es lluita per la interconnexió total del territori. Crec que no hem d’estar només lligats cap a Barcelona i la seva àrea metropolitana, hem de mirar també què tenim més a prop.

Perdoneu aquest moment de rauxa verbal. Perdoneu que no us parli avui d'Història, ni de protagonistes, ni de fets si més no curiosos ... però es que de vegades la Història comença a revelar-se quan encara no ha succeït ...

2 comentaris:

Irene ha dit...

Carles, hem d'acceptar l'evidència:

Catalunya acaba a Barcelona i rodalies.

(s'entén el sarcasme)

Carlos Blanco Fernández ha dit...

Hola Irene.

La pregunta no és on acaba Catalunya. De vegades em plantejo on comença, perque començo a dubtar que aquesta franja de ningú entre el Gaià i el Foix no som ningú ... Millor dit, mil anys fa que ens parlen de l'origen del Principat i mil anys que som terra de frontera!!